Back Indusskrif Afrikaans الكتابة السندية Arabic Escritura del Indo AST Indus Schrift BAR সিন্ধু লিপি Bengali/Bangla Harappské písmo Czech Indusschrift German Indus script English Escritura del Indo Spanish خط ایندوس Persian

Escriptura de l'Indus

Infotaula sistema d'escripturaEscriptura de l'Indus
Tipusllenguatge escrit, escritura no desxifrada, escriptura de caixa única i escriptura natural Modifica el valor a Wikidata
Llengüesllengües dravídiques Modifica el valor a Wikidata
Creació2800 aC Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Inds Modifica el valor a Wikidata (610 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra i bustrofèdon Modifica el valor a Wikidata
Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols.

L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una forma d'escriptura. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i el codi segueix sense desxifrar malgrat els nombrosos intents en aquest sentit.[1]

Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham.[2] Des d'aleshores s'han descobert més de 4.00o objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com Mesopotàmia. A principis de la dècada de del 1970, Iravatham Mahadevan va publicar un corpus lingüístic i una concordància de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.[3] També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra.[4]

Alguns estudiosos, com G.R. Hunter,[5] S. R. Rao, John Newberry,[6] Krishna Rao,[7] i Subhash Kak[8] defensen que l'escriptura bràmica està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les llengües dravídiques.[9][10] Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i Sri Lanka), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.[11][12]

  1. ↑ (Possehl, 1996)
  2. ↑ Cunningham, Alexander «Harappa». Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3, 5, 1875, pàg. 105–108.
  3. ↑ Ancient civilization_ Cracking the Indus script _ Nature News & Comment
  4. ↑ «Write signs for Indus script?». Nature India, 31-05-2009. [Consulta: 3 gener 2007].
  5. ↑ Hunter, G.R.. The Script of Harappa and Mohenjodaro and Its Connection with Other Scripts. London:K. Paul, Trench, Trubner, 1934. 
  6. ↑ "Indus script monographs - Volumes 1-7", p.10-20, 1980, John Newberry
  7. ↑ "An Encyclopaedia of Indian Archaeology", Amalananda Ghosh, p.362, 1990
  8. ↑ Patel, P.G., Pandey, P., Rajgor, D. (2007) The Indic Scripts: Palaeographic and Linguistic Perspectives. D.K. Printworld.
  9. ↑ Rahman, Tariq. «Peoples and languages in pre-islamic Indus valley». Arxivat de l'original el 2017-01-03. [Consulta: 3 gener 2017]. «most scholars have taken the 'Dravidian hypothesis' seriously»
  10. ↑ The Indus Script
  11. ↑ Mahadevan, Iravatham. Megalithic pottery inscription and a Harappa tablet:A case of extraordinary resemblance. Harappa.com, 2004. 
  12. ↑ Ray, Himanshu Prabha. «Inscribed pots, emerging identities». A: Patrick Olivelle. Between the Empires : Society in India 300 BCE to 400 CE. Oxford University Press, 2006, p. 121–122. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy